Shanidar is reading...

Estic fascinada amb aquest llibre. M'ha encantat trobar per fi un llibre que toca, i des de la no ficció, un tema tan interessant per mi com és la ciutat subterrània. Un recorregut històric i contemporani, mític i real, de descobriment i de confirmació de certeses que ja coneixia però eren quasi com llegendes urbanes,... No: totes aquelles històries són reals i estan documentades i fotografiades en aquest llibre.

Per què no té 5 estrelles aquest llibre doncs?

Per la/les autora/es l'eix del llibre és una temàtica metafísica, filosòfica, hermètica... i tots els elements de la Barcelona subterrània que es descriuen al llibre estan rera aquest objectiu. A mi personalment tota aquesta motivació em sobra i se m'ha fet molt pesada i excesivament insistent.
He de reconèixer que degut a això m'he saltat alguns fragments (pàgines senceres en algun cas, com l'escrit de l'embarassada o el de la vigília de visitar les clavegueres), que és una cosa que intento evitar fins i tot en el més avorrit dels llibres.
Entenc que per les autores tot això no era prescindible, però no era el que jo anava buscant en el llibre i se m'ha fet molt fatigós.
També ha resultat molt irritant la constant "presència" de la Pitonissa i "el nostre estimat escriptor" (seeeempre anomenant-lo així), quasi com un líder espiritual de tota la troupe i que fa certa "grima" sectària (ja només faltava l'escena final....). També el fet que es vulgui trobar constantment casualitats on no n'hi ha, i que es deixi entendre que precisament aquestes casualitats no existeixen per alguna mena de misticisme o conspiració apocal·líptica, fa pensar si és que en realitat se n'enfoten del lector i tot plegat no és més que una novel·la à la Dan Brown (i si ho fos no mereixeria ni 2 estrelles)... perquè realment, és tan emocionant com una d'aquestes novel·les, i pel fet de ser real és encara més excitant.
Però insisteixo, aquesta impressió i desgrat segurament només siguin perquè aquest era l'eix del llibre i la motivació de per qui i per a qui està escrit, i jo no hi anava buscant això. És una percepció molt personal

A totes aquestes impressions, s'hi afegeix el recarregat llenguatge rimbombant (i fins a cert punt pedant) amb què està escrit tot el llibre, i raó per la qual no li puc donar la cinquena estrella ni tenint en compte l'objectiu (i el públic target) del mateix.
En aquest sentit, els diàlegs que hi apareixen són totalment inverosímils i sobrants. He trobat a faltar la feina d'un editor que assessorés i posés certs límits a l'escriptora, que segurament feia el que bonament podia posant per escrit totes aquestes vivències.
És una pena: el mateix relat en mans d'un altre narrador es llegiria (viuria!) d'una forma encara més intensa.

Però si prescindim d'aquest detalls, que són només petites irritacions que no fan fluida la lectura, m'ha fascinat compartir l'aventura de descobrir aquesta Barcelona oculta sota els nostres peus, tan pròxima i al mateix temps tan llunyana. És un llibre més que recomanable.